Breu

Breu es cert que no entenc,
que passes descalces molt abans que menut dia marxi escriuen curtes paraules d'un món que desconec.
D'un temps de bonics rams de grogues roses on lleu horitzó roig encomana eternitat.
Breu es cert que no entenc,
per pensar massa a casa tard el sastre quan sorgeix amb llana grassa brusc forat de gens que em fa ensopegar.
I llavors,
en el silenci dels estels i la serenor de l'onada,deixo caure meu seny en sorra de platja que sense allargar-se fa corre aprop el coratge,
el que un dia em va fer saber rauxa,i davant teu despullar-me.

I no el vaig canviar

Tot i estar-ne els mateixos arbres que donaren ombre,
dins una fauna que trobar a la cantonada,del darrer
moment en que vaig veure que tot fou possible,
amb aquell bonic entusiasme de ignorant de carrer.

Cantem aquella entonada cançó que tan ens va agradar,
de vell emprenedor que no sap be qui ve i cap on anar,
tot i que així es deixa mentre arrossega seu destí,
dins atapeït mon que es llepa,mentre el vull canviar.

R.Casadesús
"gemega el cansat cantarell,cada cop mes jove i mes bell"

 

Buen viaje/segunda parte/

Saben pues que me quedé un tiempo,
quieto sin apenas describir en cuerpo,sin mentir escribir,
cierto,
mucho menos talento del que acuso y quiero.

Saben pues entender mi silencio,
insistir en el fuego donde me caliento,sin pedir ni decir,
muero,
tras cada día de vida en esta ida suelto.

Saben pues que nada está siempre,
en agua cuando ya seco te brillo a los ojos y que nunca,
mas sincero repito a lo lejos que de este,
no vuelvo.

R.Casadesús

Profit

Ja es tard en la cloenda d'aquest matí.
S'aixecà-ren tres gavines dins vent ponent.
De vi aquest rajolí pòsit recollí,
breu llegeix entre bastant de glops nom rogent.
Massa temps en l'aire,
molt de fred i flaire.

Ja es tard en la cloenda d'aquest matí.
Sabré acabar amb els ulls tot començat?
Aquí,vivint boixaria es tant diví,
que un cop despert i un xic enlleganyat,
evito no gaire,
el vers que batec a batec al meu pit,
amb petons abraça teu costat del llit.


R.Casadesús

 

En fin

Es fácil respondió al grandioso horizonte de mucho,
sólo hay que saberse quién es,
entenderse en si mismo y sin dejar de aprender,

querer un poco mas lo que creo por lo que escucho,
vivirlo en su saber hacer.

Sin rencores ni hambre me subiré los pantalones,
lanzaré gran nombre a cientos,
de suaves empujes lentos en levantar tal palabra,
por tantas voces que aclaman a multitud de quienes,
se armaron de grandes bienes.

Y acabaré sin mas saber,
porque en tanto que completamente sé vivir desnudo,
calzones en sombrero coser,
os los mando compañeros en cine de muy buen mudo,
por si se mofan de su culo.

Muy desnudo,también posible.

R.Casadesús
Pdata-"Respeta el respeto de un pueblo,amigo,y te respetaras a ti mismo"

Fins dalt

La Terra encisarà,
tremola l'esquena que tirà llosa que pesa,
mes amunt agafats,
crida prou d'empuxar

hermano,soc Català!

Sua l'aigua que plora,
quan junts treballant tantes coses valen la pena,
dret a poder pensar,
exigir respecta,
Catalunya estimar!

I prou ja de gemegar,
enfilem rauxa de seny avança amb fermesa,
on serem ben plegats,,
on per fi lliure alçar,
nostra Terra Català!

R.Casadesús
Pd- On el desig de ser, em fa saber qui soc.

Imatge

Diuen que tot passa,que tot es part de mes i menys que tu.
Diuen tantes coses les paraules,i tant poques de tu,
que escriu sense parar i parla menys perquè es cansa.

Escoltar tot com passa al voltant,al teu i al meu.
per parlar sota aixopluc i escriure't una carta,
on tot marxa,tal com ha vingut pensa amb tu i s'envà.
La mateixa


R.Casadesús