Scriptors d'arrel views

Scriptors d'arrel

Scriptors d'arrel
A sabiendas de muy poco,aliento cada mañana por temprana,cuando al mirarte,aún me sonrojo.

viernes, 21 de noviembre de 2014

On som

Potser on no voldríem ser,
en racó del cor que es guardà bell sentiment i que ment precisament mai esborrar.
Estretament i no de mà junts caminar dins teu enteniment, els dies passen sense parlar.
I et pots creure per imminent que quan aquest persistent escriu et té present, davant somrient.
Potser on si voldríem estar,
sense ser recurrent i al meu lloc esperar sempre present saps que en teu record està, copsar,
emotiu moment en tornar del lloc on no marxar, tot i que a voltes sincerament lloant al Castellar, semblava semblar.
Potser on no voldríem no piular,
en aquest món sorpresa on tot pot ser i on tot pot arribar,cullera!
Com passa el temps.

R.Casadesús