Scriptors d'arrel views

Scriptors d'arrel

Scriptors d'arrel
A sabiendas de muy poco,aliento cada mañana por temprana,cuando al mirarte,aún me sonrojo.

jueves, 28 de noviembre de 2013

Jadilah

Es dia aquest matí,
on vent envolta la persona en pensament,
per breu de moment,
quan poca de cosa en som d'on lluir rogent,
sap decidir,
la gent.

Es dia aquest matí,
si em desperta barroc del teu on finalment,
de no ser aquí,
per molt que en cridi ben fort el nom on farcir,
rient amb mi,
lluent.

I es de dia aquest matí!
on cel s'ho mira dins ombres de passada nit,
somnis de turment,
al trobar-te faltar tant que ni paraules venc,
per no tenir,
ni vent.

R.Casadesús
Pdate-Fill,en la certesa de cap dubte tinc,que molt proper s'acosta el dia on tot aquest incert s'esvairà,i qui sap si el vent s'ho emportarà,per fi i per sempre,molt mes enllà.

jueves, 10 de octubre de 2013

Años

Años

Dos de tantos que hacen cola nuestro rastro,
que se quieren enamoran pasean perdona,
tras largo beso de grandiosa cita
perfila rasgo en nuestra vida.
Acaso algún retrato de nuestras noches de letargo
ignoré en cajón de vago?,
cuando enlazan,
esos largos brazos tu cuerpo exacto.

Te sugiero en muchos que pidiera al mas alto,
quérote lozanía al respeto ancho santo.

Suave trago Tío Che en vino de mano,
mojan xouvas de señora que muy te añora,
tras grande ria limpia agua fría
comparte en parte nuestra dicha.
Acaso encanto Sanxenxo dormitado sin embargo
en olvidé quizás camino?
cuando atrapan,
recuerdos del pequeño que también amo.

R.Casadesús

Pdate-Felicitats estimada / 19/09/2013-MoniLo
A una dama de Boiro que en corazón,
escribo en lado brujo donde existo,
recaba atrapar sin medida ni razón,
perdido en Taragoña,
sumerjo en mágico estadío reflexión.

martes, 16 de julio de 2013

Jove

En sé tan poc,
que en vull retirar d'un salt al fi,
inclós teu mot,
que em recordar vers enllà venir,
estic aprop.

En la gresca de paraules que em giren dalt dins tempesta de sentits,
em retrobo amb meu esperit encara jove,
on junts i de la mà mes amunt per anar,
en la fresca d'estada escriuen sense pressa ni massa curts meus dits,
breu motí d'un guerrer esperit encara jove.

I fer de cop,
tot el que desitj breu i per aquí,
d'un llarg sol bot,
que em torni plegats estar llegir,
aquest badoc.

R.Casadesús

martes, 11 de junio de 2013

Aunques



Despierto en pronta llegada de tren de lejanías.
El billete roto pretende alejarse de bolsillo mientras café corto,caliente y muy negro se adentra en mi como detono de ocasión .
Tu foto recuerda frase larga y enojo destierro de corazón perdido, que corre mordido.
Me levanto sujeto en asientos de mañana y muchas sonrisas que juegan a encontrarse,
mientras reloj avanza detenido en alguna ristra de lo que ha sido por visto y vivido.
Sin embargo,quisiera dar gracias a ese cigarro que no he fumado por estar pensando siempre en algo,tal vez en encuentro de propia niebla en estación cuando no te veo,aguardando mi son que algo ligero,
baja por escaleras de viejo convoy mientras la vuelvo a escuchar.

R.Casadesús

Mostro

Se sienta el clandestino.
-Quién eres?
..momento suelto sin acuerdo de papel,pedazo de tiempo que olvida pronto lo que soy aunque por poco,me eterno en mente para en sueño estar sin dormir ni ausente.
-Que quieres?
..Mentir,parecer justo y ser demente,engañar a conocido sin pensar mas que en mi ombligo que abastece mi ser mi sangre destino.
-Porque?
..Se ríe de mi?,para ganar en corto medio plazo,salir con la mía aunque sea tuya aun sabiendo que a largo sabrán de mi y porque tardo.
-Y es feliz?
..Nunca,ni lo he sido ni lo seré.
..Puedo levantarme?
-Donde quiere ir?
..A avergonzarme,escupir mi miseria para seguir siendo nadie y a escondidas.

Este fragmento pertenece a una conversación que se recuperó de un encuentro fortuito entre quién es y quien aparenta ser.

R.Casadesús

sábado, 27 de abril de 2013

Avui me'n dic

Que manqui bon tros per ser Sant,
gent desconeguda,
d'arrel d'ençà que estic aquí bastant,
sent molt testarrada,
per entendre's al teu costat tot parlant,
de bell festeig on vaig escriure.

Moment etern d'aquell somriure,
on sempre que branqui oliver tallant,
fent de benvolguda,
llenya al cistell de molt roja pira,
escalfar llançada,
joliu afinar punteria.

Que calgui molt per endavant,
faig lletra menuda,
sense espina decidir treballant,
llarga caminada,
lluny del Drac que sempre seu amenaçant,
de seva sang,rosa collia.

R.Casadesús
Pdata-Feliç Sant Jordi a tot hom i"Jamunsitu"

lunes, 8 de abril de 2013

Breu



Breu es cert que no entenc,
que passes descalces molt abans que menut dia marxi escriuen curtes paraules d'un món que desconec.
D'un temps de bonics rams de grogues roses on lleu horitzó roig encomana eternitat.
Breu es cert que no entenc,
per pensar massa a casa tard el sastre quan sorgeix amb llana grassa brusc forat de gens que em fa ensopegar.
I llavors,
en el silenci dels estels i la serenor de l'onada,deixo caure meu seny en sorra de platja que sense allargar-se fa corre aprop el coratge,
el que un dia em va fer saber rauxa,i davant teu despullar-me.

lunes, 18 de marzo de 2013

I no el vaig canviar



Tot i estar-ne els mateixos arbres que donaren ombre,
dins una fauna que trobar a la cantonada,del darrer
moment en que vaig veure que tot fou possible,
amb aquell bonic entusiasme de ignorant de carrer.

Cantem aquella entonada cançó que tan ens va agradar,
de vell emprenedor que no sap be qui ve i cap on anar,
tot i que així es deixa mentre arrossega seu destí,
dins atapeït mon que es llepa,mentre el vull canviar.

R.Casadesús
"gemega el cansat cantarell,cada cop mes jove i mes bell"
 

Buen viaje/segunda parte/


Saben pues que me quedé un tiempo,
quieto sin apenas describir en cuerpo,sin mentir escribir,
cierto,
mucho menos talento del que acuso y quiero.

Saben pues entender mi silencio,
insistir en el fuego donde me caliento,sin pedir ni decir,
muero,
tras cada día de vida en esta ida suelto.

Saben pues que nada está siempre,
en agua cuando ya seco te brillo a los ojos y que nunca,
mas sincero repito a lo lejos que de este,
no vuelvo.

R.Casadesús

viernes, 18 de enero de 2013

Profit



Ja es tard en la cloenda d'aquest matí.
S'aixecà-ren tres gavines dins vent ponent.
De vi aquest rajolí pòsit recollí,
breu llegeix entre bastant de glops nom rogent.
Massa temps en l'aire,
molt de fred i flaire.

Ja es tard en la cloenda d'aquest matí.
Sabré acabar amb els ulls tot començat?
Aquí,vivint boixaria es tant diví,
que un cop despert i un xic enlleganyat,
evito no gaire,
el vers que batec a batec al meu pit,
amb petons abraça teu costat del llit.


R.Casadesús