Vinc i cinc

Des de fa molt de temps,
ànimes d'aigua de vents,
d'arreu i d'arrel quan cal,
s'acostaven vers nostres moments,
per desitjar-te Bon Nadal.

..A persones que viuen i estimen on per sobre de tot,
cor que us batega i ens fa somiar any rere pany,
de porta que obrir costa però estem a cada vol d'àliga,
ballant aquella cançó,
petit bocí record que ens fa pensar,
escriure dins d'alguna NIT a poeta mes clara entaular,
al voltant de l'eix d'aquest món voltes i més d'elles quan encara,
remor d'arrel t'escric fins meva absoluta fi d'entremaliat destí.

R.Casadesús
Pdata-Bon Nadal 2014!

Mujer

..Y así,dejaste tanto que hacer,
a mi lado,que lloraban sin saber,
días que te habías alejado,
pues tenias que dibujar un trazo,
y en ese esbozo a mano alzada,
y posiblemente templada,
estoy disimulado,
pero como buen dibujo en página en blanco,
siempre queda pequeño rastro,
que algún día,
en algún momento de no se cuando,
quizás podamos subrayarlo,
quizás recuerdo siempre alejado,
quizás momento para abrazarlo,
de cuando a tu lado aprendí a querer,
de bello en cuerpo,
niña hecha mujer.

R.Casadesús

On som

Potser on no voldríem ser,
en racó del cor que es guardà bell sentiment i que ment precisament mai esborrar.
Estretament i no de mà junts caminar dins teu enteniment, els dies passen sense parlar.
I et pots creure per imminent que quan aquest persistent escriu et té present, davant somrient.
Potser on si voldríem estar,
sense ser recurrent i al meu lloc esperar sempre present saps que en teu record està, copsar,
emotiu moment en tornar del lloc on no marxar, tot i que a voltes sincerament lloant al Castellar, semblava semblar.
Potser on no voldríem no piular,
en aquest món sorpresa on tot pot ser i on tot pot arribar,cullera!
Com passa el temps.

R.Casadesús

Hodie

Justament avui sentir allunyar teu pensament,
amoixir tot seny per abstindre la sempre raó
amb la Lluna,
que de pell fosca tot foc et donar llepant el vent,
que et recorda qui som i on estem d'escoltar.

Justament avui que trepitjo mort que no entenc,
reeixir tan humà que escriure acompanya
amb la Perla,
pura i blanca et portar on ningú no compren,
difícil tram on no puc deixar de corrent plorar.

Justament avui que rogent res tinc ni envolvent,
elixir d'un batec que et segueix molt estimant
amb sa fulla,
i encara que allunyada aprop teu gratem,
amb petons mes abraçades de meu jo endinsar,
tornar llavor d'amor milers d'esquitxades,ferem.

R.Casadesús
Pdata-"On estar la serenor quan ja has arribat,puguis tornar"

Tot

Mes que res,
n'és alguna cosa de pes,
on més cert,
que quan dir-me el perquè bes.

És més crec,
no hi puc ni del tot potser,
al més ert,
quan sentir-me saber que sóc,
molt et veig,
i no tot.

R.Casadesús
Pdata-"@"

Mesírvete

Como algo pasajero que nunca vino me acerqué,
tenia tantas preguntas que empecé por contestar algunas y ellas que escrupulosas como miente,
dejaron desprender en camino pocos pasos y no siempre en línea recta.
Todo era bastante confuso en breve e imberbe guión donde afeitarse hasta el último pelo,era propósito de campeón.
La mañana, sucumbía al instante que manuscrito escribo que sin sentido,publiqué en pàgina de tantas de un no libro que ya nacido a ratos de llantos,pedía comer de ese ombligo ya cortado,
existo.
Y sirviendo algo venidero para crecer y ser mas alto,te puedo ver como antaño joven y bella que sin pensarlo sigues viviendo y no demasiado.
Saludos mas apropiados que distinguidos llovieron a lo lejos,prometieron volver,correr,
insisto.

R.Casadesús

En

No tengo tiempo pues lo pierdo,
eN vencerlo y retenerlo.
Me aburro miedo en tanto que hacer,
que decir no me arrepiento de nada,
gracias,
ha sido un placer.

R.Casadesús

Que8

Que sempre agraïda a aquest "patan",
conèixer bé i del tot fora de casa,
de comprendre'm qui sóc quan vaig en mirar-te.

Fa temps que vuit em distrec i amb paraules,
que escriuen que boig voltar sense l'altre,
que així amb molt tens sensat estimar-te.

Fugin del rellotge del lloc i el que fan,
miro per sempre que poc no es mai massa,
quan omplir-me al carrer,tem desitjar-te.

R.Casadesús
Pdata-"A tu maca"

Hendido

A diablo palabras escribo me digo vendido,
en algún mercadillo de trapos de hilo tendido,
colgó mi alma sin suerte
a capricho de quien miente,
susurró pájaro al oído en cielo perdido,
quién dice ser y quién siente.

Al paso de horas en breve e imberbe tupido,
un suave rostro acercarse silencioso me digo,
al saber sin ser muy fuerte
que sujeto me envuelve,
ese filo donde cuelgo como os dije vendido,
por no hacer ni ser suerte.

R.Casadesús
Pdata-Quién intentó lo imposible,lo halló posible al intentarlo.

Davía

Davía

Escribiendo mas que aún me encierro palabras en las que pude bogar,
creí en mi Dios que alude ser el tuyo.
Cargué de armas onda bodega a cual horizonte mas profundo,
sin mediar linaje ni cartón poema o mas de prosa que quise como antaño,
nunca dejarlo al azar.
Trabajo de candelabro que avisté al final de tanta oscuridad,
ese compendio de respetos que me hicieron hombre,
y hombre al navegar.

R.Casadesús
Pdate-del poema "Aún pudierais quieras" para XoLo de Sanxenxo,que en br

eve acudirá.

Quatuordecim

Vers d'aquí la raó d'on en som plegats,
al venir altre que en deixem rovellats,
somnis poc llunyans,persistents,insensats!
Bon any.

R.Casadesús

Quinqué

Dispendi tal maluc deixar-me de mans pes,
poc a solt el no res silenci absolut.

Tros a mos repeteix el que ningú mereix,
fins sempre molt tossut,
per voler-ne molt mes seguir-ne sent ni bes.

Es el plor de vida record d'una cita,
gens ni mica il·lès d'un ferit cor ja pres.

De tot,
del risc de nou teu brot atentament,
el mot.


R.Casadesús