que en vull retirar d'un salt al fi,
inclós teu mot,
que em recordar vers enllà venir,
estic aprop.
En la gresca de paraules que em giren dalt dins tempesta de sentits,
em retrobo amb meu esperit encara jove,
on junts i de la mà mes amunt per anar,
en la fresca d'estada escriuen sense pressa ni massa curts meus dits,
breu motí d'un guerrer esperit encara jove.
I fer de cop,
tot el que desitj breu i per aquí,
d'un llarg sol bot,
que em torni plegats estar llegir,
aquest badoc.
R.Casadesús
