Fa temps que el temps,
com penyora de vida topall de Tort,
m'escriu,colora,
quan vens cap a mi dins meu el teu record.
paraules que tens fa temps que el temps,
llegeix,estorba,conec que no vens.
I sents si et tens,
quan deixes pensar qui som,ets meu record?,
i m'esborrona saber que t'estimo,
encara no mort.
Vida
R.Casadesús
P.D/Muse,40
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Felicitats Roger,
ResponderEliminarEl temps no passa
es manté estàtic
veiem passar la nostra vida
com a simples espectadors
d'una pelicula que té un final
i en aquest final
cada un de nosaltres som el protagonista
de la nostra pròpia vida
de la nostra pròpia història
és quan ens vénen a la ment
tants records
records que són fragments
de la memòria d'un temps viscut
de vida, d'amor, de dolor, desengany
desil.lusió, alegria,
nosaltres ens anem
aquest temps que diem, que pensem
que va passant, no passa roman estàtic
passa tan sols la nostra vida
ens quedem en el record dels que ens estimen
Aquest record
és de vida eterna
la qual no temps
només record .....
una abraçada Roger....
ResponderEliminarUna abraçada Manoli!
ResponderEliminar