Desvetll

M'imagino on plenament exhaurides, que vaig tancar els ulls en el moment més oportú. Era un dijous com avui a mig jorn, quan incitar escriure, era el més placen ter.

Em suposar la veritat,
al meu davant de cos lligat,
on et voldria ni mentiria.

En tot molt petit i petat,
somiar seria el que faria,
un cop sentit peu estirat,
de com caldria,
moment que sent el molt sensat,
estimar sense ser passat,
petons plauria.

Dormint així sap aquest,
mos de proposi que escriu darrer,
enfront d'un món vistós que mai sencer.

Al complex roc,que tot i fort,mai es trencar davant cop.

R.Casadesús
Pdata-Amb mi sense tu,nosaltres.

Supercillium

Por esta vez y concurrido pensamiento,nado sin detenerme, aunque me ocupe toda mi vida me repita,el brote de la tuya con la mía.

Lo entrego todo por pequeño alivio de saberte,que todo va bien.
Me es tan generoso el recuerdo,que transcribo tu rostro en mi sonrisa tan hermoso,que nada soy en tan enorme felicidad.
Ser cierto, al escribirme en tu cuerpo fiel errante que vaga por rescatar lo que perdí,sin verte y proponerte.
Tus manos,las mías cortaría sin mas!,pues que quiero sujetar sino la parte defecto sin ti?,tu!
En el agua quién me dijo,díselo otra vez amigo que lo darías todo por ella,me entregaría sin preguntar que hicimos,hagámoslo!.
De subirla abrazarnos y amar,al lado o lejos del mar,pero esta vez,
sin detenernos.

R.Casadesús

Mariadèla

Ja no puc esborrany de fets descuidar,

ja no sóc de parany en res Soledat.

S'anhelen la besada que la pell enyora,
odora barreig del frec de teva pell,
endinsat en els teus del tot una penyora,
que ja no escriu sense pensar-te, ell.

On s'enlaira l'avés de ferm cor molt audaç,
borratxa de paraules desconegudes,
ja no pot d'estimar sense tu, jo,cap traç,
d'altre dama per moltes de conegudes.

I miran-te als ulls si pot on sempre perdut,
el que venir i marxar n'es molt de tossut,
dispendi d'injust món que volta el que vol,
damunt que lluny del teu costat t'acompanyo,
en els bons i mals de pocs d'instants, que encarto.

R.Casadesús
Pdata-En aquest fet i a la mare,
fort petó abraçada,
al teu costat,
sempre estimada.

Burlón

Es como el resonar de tus zapatos en el suelo,alejàndote.
Como explicarte? Entenderme y escribir a cada instante de papel,
la vida.
Tantos callejones aun siendo los mismos donde me pierdo,en consigo aliviarme,desprenderme de tal sitio escudriñarme en otro.
Se parece mucho al murmullo,de miles de pares de pàjaros volar.
Ese frío que me engulle,como cuando empapado mientras corro,huye el viento.
Es el decir de las cosas sin decir,eso!
Como al escribir siempre de ti sin recibir nada. mucho menos sentir.
Entonces, que haces aquí viajero?
Comer.

R.Casadesús

Vinc i cinc

Des de fa molt de temps,
ànimes d'aigua de vents,
d'arreu i d'arrel quan cal,
s'acostaven vers nostres moments,
per desitjar-te Bon Nadal.

..A persones que viuen i estimen on per sobre de tot,
cor que us batega i ens fa somiar any rere pany,
de porta que obrir costa però estem a cada vol d'àliga,
ballant aquella cançó,
petit bocí record que ens fa pensar,
escriure dins d'alguna NIT a poeta mes clara entaular,
al voltant de l'eix d'aquest món voltes i més d'elles quan encara,
remor d'arrel t'escric fins meva absoluta fi d'entremaliat destí.

R.Casadesús
Pdata-Bon Nadal 2014!

Mujer

..Y así,dejaste tanto que hacer,
a mi lado,que lloraban sin saber,
días que te habías alejado,
pues tenias que dibujar un trazo,
y en ese esbozo a mano alzada,
y posiblemente templada,
estoy disimulado,
pero como buen dibujo en página en blanco,
siempre queda pequeño rastro,
que algún día,
en algún momento de no se cuando,
quizás podamos subrayarlo,
quizás recuerdo siempre alejado,
quizás momento para abrazarlo,
de cuando a tu lado aprendí a querer,
de bello en cuerpo,
niña hecha mujer.

R.Casadesús

On som

Potser on no voldríem ser,
en racó del cor que es guardà bell sentiment i que ment precisament mai esborrar.
Estretament i no de mà junts caminar dins teu enteniment, els dies passen sense parlar.
I et pots creure per imminent que quan aquest persistent escriu et té present, davant somrient.
Potser on si voldríem estar,
sense ser recurrent i al meu lloc esperar sempre present saps que en teu record està, copsar,
emotiu moment en tornar del lloc on no marxar, tot i que a voltes sincerament lloant al Castellar, semblava semblar.
Potser on no voldríem no piular,
en aquest món sorpresa on tot pot ser i on tot pot arribar,cullera!
Com passa el temps.

R.Casadesús