Burlón

Es como el resonar de tus zapatos en el suelo,alejàndote.
Como explicarte? Entenderme y escribir a cada instante de papel,
la vida.
Tantos callejones aun siendo los mismos donde me pierdo,en consigo aliviarme,desprenderme de tal sitio escudriñarme en otro.
Se parece mucho al murmullo,de miles de pares de pàjaros volar.
Ese frío que me engulle,como cuando empapado mientras corro,huye el viento.
Es el decir de las cosas sin decir,eso!
Como al escribir siempre de ti sin recibir nada. mucho menos sentir.
Entonces, que haces aquí viajero?
Comer.

R.Casadesús

Vinc i cinc

Des de fa molt de temps,
ànimes d'aigua de vents,
d'arreu i d'arrel quan cal,
s'acostaven vers nostres moments,
per desitjar-te Bon Nadal.

..A persones que viuen i estimen on per sobre de tot,
cor que us batega i ens fa somiar any rere pany,
de porta que obrir costa però estem a cada vol d'àliga,
ballant aquella cançó,
petit bocí record que ens fa pensar,
escriure dins d'alguna NIT a poeta mes clara entaular,
al voltant de l'eix d'aquest món voltes i més d'elles quan encara,
remor d'arrel t'escric fins meva absoluta fi d'entremaliat destí.

R.Casadesús
Pdata-Bon Nadal 2014!

Mujer

..Y así,dejaste tanto que hacer,
a mi lado,que lloraban sin saber,
días que te habías alejado,
pues tenias que dibujar un trazo,
y en ese esbozo a mano alzada,
y posiblemente templada,
estoy disimulado,
pero como buen dibujo en página en blanco,
siempre queda pequeño rastro,
que algún día,
en algún momento de no se cuando,
quizás podamos subrayarlo,
quizás recuerdo siempre alejado,
quizás momento para abrazarlo,
de cuando a tu lado aprendí a querer,
de bello en cuerpo,
niña hecha mujer.

R.Casadesús

On som

Potser on no voldríem ser,
en racó del cor que es guardà bell sentiment i que ment precisament mai esborrar.
Estretament i no de mà junts caminar dins teu enteniment, els dies passen sense parlar.
I et pots creure per imminent que quan aquest persistent escriu et té present, davant somrient.
Potser on si voldríem estar,
sense ser recurrent i al meu lloc esperar sempre present saps que en teu record està, copsar,
emotiu moment en tornar del lloc on no marxar, tot i que a voltes sincerament lloant al Castellar, semblava semblar.
Potser on no voldríem no piular,
en aquest món sorpresa on tot pot ser i on tot pot arribar,cullera!
Com passa el temps.

R.Casadesús

Hodie

Justament avui sentir allunyar teu pensament,
amoixir tot seny per abstindre la sempre raó
amb la Lluna,
que de pell fosca tot foc et donar llepant el vent,
que et recorda qui som i on estem d'escoltar.

Justament avui que trepitjo mort que no entenc,
reeixir tan humà que escriure acompanya
amb la Perla,
pura i blanca et portar on ningú no compren,
difícil tram on no puc deixar de corrent plorar.

Justament avui que rogent res tinc ni envolvent,
elixir d'un batec que et segueix molt estimant
amb sa fulla,
i encara que allunyada aprop teu gratem,
amb petons mes abraçades de meu jo endinsar,
tornar llavor d'amor milers d'esquitxades,ferem.

R.Casadesús
Pdata-"On estar la serenor quan ja has arribat,puguis tornar"

Tot

Mes que res,
n'és alguna cosa de pes,
on més cert,
que quan dir-me el perquè bes.

És més crec,
no hi puc ni del tot potser,
al més ert,
quan sentir-me saber que sóc,
molt et veig,
i no tot.

R.Casadesús
Pdata-"@"

Mesírvete

Como algo pasajero que nunca vino me acerqué,
tenia tantas preguntas que empecé por contestar algunas y ellas que escrupulosas como miente,
dejaron desprender en camino pocos pasos y no siempre en línea recta.
Todo era bastante confuso en breve e imberbe guión donde afeitarse hasta el último pelo,era propósito de campeón.
La mañana, sucumbía al instante que manuscrito escribo que sin sentido,publiqué en pàgina de tantas de un no libro que ya nacido a ratos de llantos,pedía comer de ese ombligo ya cortado,
existo.
Y sirviendo algo venidero para crecer y ser mas alto,te puedo ver como antaño joven y bella que sin pensarlo sigues viviendo y no demasiado.
Saludos mas apropiados que distinguidos llovieron a lo lejos,prometieron volver,correr,
insisto.

R.Casadesús