En quan teva amiga creus la bonica, tu la lletja,
per on sospires vas per un altre camí, quasi sempre,
gira cua! Esta no ha estat mai la teva festa.
R.Casadesús
En algun moment, en algun instant del teu instin t'ha dit, crida?
Doncs puja al turó, en el cim de la teva vida i clama.
Brama amb la força del lleó,
de la tempesta enrabiada i del llampec més tro, com sense demà.
Xiscle i no deixis de grallar, encara que ningú et senti.
I aquest glapit, aquesta propensió,
en el ressò d'alguna eternitat o racó mai trobat,
et deixarà viure, i potser la llibertat.
M'has cridat?