Vina

 

L'hom, davant la dona nua,

els ulls i la mà,

respirar-se junts, caminar.

El vent amb pluja al far més alt,

el vaixell veloç atansar-se,

amb poemes del teu nom, anhel.

Muntanyes i rius,

nedar, néixer, dibuixar-te,

amb paraules de gran format,

al lloc encertat, besar-te.

Doncs l'home feliç, d'acabar,

sempre al teu costat, serà.

R.Casadesús.

Pdata-"..I bones festes"

L'auca

El poema que mai escriuré,

va néixer on mai hi ets,

dins dia sempre fosc, pluja seca.

El poema que mai escriuré,

sobre en blanc paper lletra neta,

parlarà de tu, d'ell i la barreja,

com el pastís amb sucre, de fleca.

El poema que mai viuré

és el que avui no guixaré,

sempre lluny i tan sincer,

quant em costa escriure't, lletra!

per això, mai l'escriuré.

R.Casadesús

Pdata- "eixir"

Kong

Com quan que king kong,

de gran,

tot inesperat!

D'amor i mort del primer i l'últim,

camina rostre sense pau ni gep,

cap en lloc de boig laberint,

distrau meu destí tot venint,

a poc a poc,

com quan que king kong,

de tant,

com si fos ahir.

R,Casadesús

Pdata- "insòlit"

Crit

       En algun moment, en algun instant del teu instin t'ha dit, crida?

Doncs puja al turó, en el cim de la teva vida i clama.

Brama amb la força del lleó,

de la tempesta enrabiada i del llampec més tro, com sense demà.

Xiscle i no deixis de grallar, encara que ningú et senti.

I aquest glapit, aquesta propensió,

en el ressò d'alguna eternitat o racó mai trobat,

et deixarà viure, i potser la llibertat.

M'has cridat?

R.Casadesús

Pdata-Més tard, el silenci,

See insights

Promociona una publicació

All reactions:

13Jordi Ribera i 12 persones més

Ets

Esta, la història d'un caminar,

que vora riu viu,

de llarg fred i net,

ets mullat quan et vas tirar.

De pedres fart i pares car,

vaig reveure el cranc que sobre fang,

ets enrere tot caminant,

per no enfonsar-se i menys nedar.

Altre peix mirar-me anvers saltat,

al cabussar-me,

on sota l'aigua pogués respirar,

i on per fi, ets ofegat!

R.Casadesús

Pdata- "som"

Eco

D'una vida,

el cor suscita on mai exhortar,

quan arriba,

dins rastre del teu eco, expirar,

canta la basarda.

R.Casadesús

Pdata- "llur atall de breu retrò"

Ciego

Que ves,

que crees cuando me miras,

mientras todo respiras,

te salpicas,

y tu mundo se acerca a lo impensable.

Quién es,

que dices en sus citas,

por queridas sonrisas,

me despistas.

El invierno llegó un demasiado tonto,

aún terco que pronto,

te parezco,

cuando al volver a esa esquina,

corriendo bajo lluvia de los gritos,

de espina,

enmudezco.

R.Casadesús

Pdata-"Y dejo en el camino raro pellejo, de bonita serpiente"