El poema que mai escriuré,
va néixer on mai hi ets,
dins dia sempre fosc, pluja seca.
sobre en blanc paper lletra neta,
parlarà de tu, d'ell i la barreja,
com el pastís amb sucre, de fleca.
El poema que mai viuré
és el que avui no guixaré,
sempre lluny i tan sincer,
quant em costa escriure't, lletra!
per això, mai l'escriuré.
No hay comentarios:
Publicar un comentario