Lliure

Imagino l'escena, la del matalàs, i veig com trenca el silenci, com a poc a poc els gemecs esmenassen un dia com qualsevol altre, ple d'inconvenients vestits de virtuts a la donzella nua, que just acabar d'aixecar-se evita el mirall,
el reflexe d'esborrall,
que alimenta amb cada paraula de poesia malbarata,el desig que porta ben farta.
Inerts en aquesta estada, quin és el preu del passat quan cregut tots dos amb tu, et veuen tan maca.
Però ara, ara no hi pensis que es fa tard, i has de ser somiada.

R.Casadesús