Quinqué

Dispendi tal maluc deixar-me de mans pes,
poc a solt el no res silenci absolut.

Tros a mos repeteix el que ningú mereix,
fins sempre molt tossut,
per voler-ne molt mes seguir-ne sent ni bes.

Es el plor de vida record d'una cita,
gens ni mica il·lès d'un ferit cor ja pres.

De tot,
del risc de nou teu brot atentament,
el mot.


R.Casadesús