Setembrí

Setembrí
Diuen les llengües peludes barbudes,
d'infinit temps i ens sense fi,
cansades i suades de tant avançar d'aquí cap allà en petites passes arronsades de mi esperar,

que tinc gana i ganes d'enfilar el bacallà en serralada de natura i paratge català,

a costat de riera d'aigua neta i fresqueta on mullar-te llarg cabell que mai vas tallar.
Diuen sense tu res de mi les tossudes,
boques grans empastissades i aquí,
empatxades de babes glopegen saliva de rastres records d'uns badocs i per sobre de tot entusiastes del lloc on trobaven l'estar bé,

maca,

sempre sincer ballaré cor salvatge escoltaré i amb vestit de sencer home fort i guerrer saps que fer.
I callen les pesades grans i dentudes,
d'englotida humida geniva de tu i de mi,
que dir-te que dir per saber escriure i viure,
que dir-te que dir...,tan sols vull sentir.


R.Casadesús.