A sabiendas de muy poco,aliento cada mañana por temprana,cuando al mirarte,aún me sonrojo.
viernes, 23 de abril de 2010
Sempre
Sempre
De vegades,pot ser moltes vegades, m'anyoro de tu,de mi i d'aquí, estades no vol tan sols besades, t'estranyo de mes,de que i de qui!
Davant teu, bastant ferm un xic sencer, del que no visc torno a escriure, vegades ser que dir i no que fer, quins moments,doncs per tu vull viure. Del teu camí,del mestre per carrer, on esperaba estones per estimar, petites bromes com puxa per pujar, feien somriure a aquell jove, sentir-se afortunat mes poltre, amb blanc Esmeralda brindar.
I que fer que dir per molt pensar, baralla d'aigües fresques i netes, empenta fort que em fa ensopegar complexes paraules Cretes,Queretes, que dubto al dubtar,sé a on anar! I així,clar,sincer,i un poc breu, torno a dormitar,i vos que feu, la rosa vaig buscar,inmortalitzar, i tal dia com avui a tu desitjar, de Feliç Sant Jordi,tots aneu!
No hay comentarios:
Publicar un comentario