en racó del cor que es guardà bell sentiment i que ment precisament mai esborrar.
Estretament i no de mà junts caminar dins teu enteniment, els dies passen sense parlar.
I et pots creure per imminent que quan aquest persistent escriu et té present, davant somrient.
Potser on si voldríem estar,
sense ser recurrent i al meu lloc esperar sempre present saps que en teu record està, copsar,
emotiu moment en tornar del lloc on no marxar, tot i que a voltes sincerament lloant al Castellar, semblava semblar.
Potser on no voldríem no piular,
en aquest món sorpresa on tot pot ser i on tot pot arribar,cullera!
Com passa el temps.
R.Casadesús
