on vent envolta la persona en pensament,
per breu de moment,
quan poca de cosa en som d'on lluir rogent,
sap decidir,
la gent.
Es dia aquest matí,
si em desperta barroc del teu on finalment,
de no ser aquí,
per molt que en cridi ben fort el nom on farcir,
rient amb mi,
lluent.
I es de dia aquest matí!
on cel s'ho mira dins ombres de passada nit,
somnis de turment,
al trobar-te faltar tant que ni paraules venc,
per no tenir,
ni vent.
R.Casadesús
Pdate-Fill,en la certesa de cap dubte tinc,que molt proper s'acosta el dia on tot aquest incert s'esvairà,i qui sap si el vent s'ho emportarà,per fi i per sempre,molt mes enllà.
